Mai m’ha agradat la distinció de classes estamentals i en realitat tampoc l’entés mai. Qui decideix si eres un ciutadà honrat o no? a més, la persona que ho decideix ho fa simplement pel teu ofici o el que és pitjor per la teua renda.

Aquesta part del llibre m’ha fet pensar i també m’ha fet veure que les coses sempre han sigut així i que amb més mesura o amb menys sempre van a ser-ho. És que és un poc fort com qualificaven a la gent, en ”ciutadans honrats o ciutadans no honrats” i sols per la seva forma de vida. Però això no és tot, a banda d’estar marginats, tampoc els deixaven formar part del govern o simplement donar a conèixer la seua opinió o expressar-se lliurement sense obtenir cap tipus represàlia per part dels ciutadans ”honrats”. Però en realitat no hauríem de dividir en ”ciutadans honrats o no honrats” sinò en privilegiats o no privilegiats, ja que una persona per tenir més diners, més terres o més castells no és més honrada que una persona que no té res de tot això. El que és, és privilegiada perquè no ha de suportar tot allò dolent i perquè té tot allò que desitja, encara que un camperol pot ser més privilegiat que un noble, perquè el que de veres importa és com et sents i no totes les propietats que pugues tenir. 

Personalment opine que qui fa tanta distinció entre uns i altres és per por, m’explique, una persona considerada ”honrada” no es pot permetre el luxe que una persona ”no honrada” estiga per damunt d’ella, per exemple, en una càrrec polític, perquè això suposaria per a ella donar una imatge dolenta de la seua persona i de la seua família.

Gal·la